El handfasting és un ritual que ha conquerit moltes parelles que busquen una manera diferent i amb significat real de segellar la seva unió.
No és una moda passatgera ni una extravagància moderna, sinó una cerimònia d’origen ancestral que, ben adaptada, pot donar sentit a tot l’esdeveniment.
Per què cada cop més nuvis aposten pel handfasting? Què el diferencia d’altres rituals simbòlics?
A UAUU, amb anys d’experiència en bodes personalitzades, l’hem vist integrar-se en cerimònies de tota mena, des de celebracions íntimes fins a grans enllaços. Analitzem per què el handfasting és molt més que un llaç de cintes.
Què és el handfasting? Origen i significat profund
El handfasting és un ritual d’unió d’origen celta, estès després per Escòcia, Irlanda, Escandinàvia i fins i tot l’Anglaterra medieval. El gest consisteix a lligar les mans de la parella com a símbol del seu compromís i de la seva disposició a compartir un destí comú.
La paraula ve de l’anglès antic “handfasten”, que literalment significa “lligar la mà” o “acordar mitjançant una encaixada de mans”. Durant segles, el handfasting es considerava un compromís vàlid fins i tot abans que existissin els registres civils o religiosos. Era una manera de formalitzar la relació davant la comunitat, sovint durant un any i un dia, abans de decidir si es convertia en un matrimoni definitiu.
Avui el sentit és un altre. El handfasting ha deixat enrere la seva funció contractual per convertir-se en un ritual simbòlic, carregat de força visual i emocional. És el moment en què dues persones mostren, davant dels seus éssers estimats, la voluntat de caminar juntes, d’enllaçar-se l’una a l’altra des del respecte i la llibertat.
No hi ha regles estrictes, però sí una intenció clara: posar el focus en el vincle, en l’elecció mútua i en el valor de la paraula donada.
Wabisabiweddings
El handfasting en bodes modernes: tradició i flexibilitat
El més interessant del handfasting és com s’ha adaptat als nous temps.
Ja no pertany a una única cultura ni requereix creences concretes. S’ha integrat en bodes civils, simbòliques i mixtes.
L’hem vist en enllaços a l’aire lliure, en masies, castells, vinyes, en jardins familiars i fins i tot en salons urbans que busquen un punt d’autenticitat. El handfasting funciona perquè pot personalitzar-se fins al mínim detall: colors, materials, lectures, persones implicades… tot pot adaptar-se a l’estil i als valors de la parella.
A UAUU, cada handfasting és diferent. Hi ha parelles que l’utilitzen com el centre de la cerimònia i altres que el combinen amb l’intercanvi d’anells o amb altres gestos com la cerimònia de la sorra o la capsa dels desitjos.
Alguns opten per una única cinta significativa, altres per diverses, cadascuna amb un color i missatge específic. El rellevant és el sentit que li atorguen els nuvis i com aquest gest marca el to de la boda.
Com es realitza el handfasting: guió i opcions reals
El handfasting pot plantejar-se de moltes maneres, però sol seguir aquest esquema bàsic: els nuvis es col·loquen un davant de l’altre, entrellacen les mans (habitualment la dreta amb la dreta, tot i que hi ha qui prefereix totes dues mans o fins i tot entrecreuar-les), i l’oficiant —o la persona escollida— envolta les mans amb una o diverses cintes, cordes o llaços.
Mentrestant, es poden recitar vots de boda personals, lectures, frases simbòliques, o guardar silenci uns segons, segons el tipus de cerimònia.
Les cintes poden tenir diferents llargades i gruixos. Hi ha qui escull teles que tinguin significat: un mocador familiar, retalls de vestits antics, llaços de colors representant valors (passió, amistat, paciència, humor), o simplement materials bonics que encaixin amb l’estètica de la boda.
A UAUU hem vist des de llaços de vellut grana fins a cordons brodats amb els noms de la parella, i fins i tot branques trenades d’olivera o lavanda per a bodes a l’aire lliure.
El nombre de voltes i el nus també poden personalitzar-se. Hi ha qui opta per un llaç senzill, qui lliga un nus mariner (símbol de fortalesa) o qui deixa les cintes soltes, com a metàfora d’un compromís lliure, sense lligams forçats.
En ocasions, es convida familiars o amics a col·locar una cinta cadascun, recitant un desig o benedicció per a la parella.
Atypical Wedding
Vots, textos i lectures per al handfasting
El handfasting és, sobretot, un moment de paraula i mirada. Pot acompanyar-se de vots tradicionals, de textos escrits pels propis nuvis o de lectures literàries. Alguns trien fragments de poemes celtes, altres cançons o frases de pel·lícules que els uneixen. A UAUU solem recomanar que el moment del handfasting no s’allargui massa, perquè conservi la seva força, però sí deixar espai perquè la parella s’expressi de veritat, sense por al tremolor de la veu o a les llàgrimes inesperades.
Exemple de text: “Amb aquest llaç unim les nostres vides. Prometem escoltar-nos, donar-nos suport i caminar junts en llibertat, cada dia, des d’avui i per sempre.”
O: “Aquestes cintes representen els nostres somnis, les nostres diferències i tot allò que compartim. Acceptem el repte de ser companys de viatge, amb humor, paciència i respecte.”
La clau: que el text soni autèntic i estigui alineat amb la personalitat dels nuvis.
Handfasting i participació dels convidats: formes de fer-lo únic
Un dels grans valors del handfasting és que permet implicar altres persones: pares, fills, avis, amics… Poden ser ells qui col·loquin les cintes, o qui llegeixin els vots, aportant emoció col·lectiva i convertint el gest en un record compartit. Sovint, els convidats agraeixen formar part activa de la cerimònia, perquè senten que ajuden a beneir la unió des de l’afecte i la complicitat.
També pot integrar-se el handfasting com un gest a les arrels familiars, utilitzant teixits heretats o materials d’algun lloc important per a la parella (una cinta de la terra natal, un llaç del primer regal que es van fer…). Els petits detalls afegeixen capes de significat que els nuvis recordaran amb el pas dels anys.
Elm Murcia
Handfasting: només per a bodes alternatives? Falsos mites
Existeix el mite que el handfasting és “només per a bodes alternatives”, hippies o d’inspiració celta.
La realitat és que cada vegada més parelles de tots els estils l’inclouen en cerimònies elegants, clàssiques, urbanes o rurals.
La seva versatilitat és total: no exigeix creences religioses ni un protocol tancat. Es pot combinar amb qualsevol tipus de celebració, des del matrimoni civil més senzill fins a cerimònies multitudinàries, en qualsevol espai. L’important no és el ritual en si, sinó el sentit personal que li donen els nuvis.
Preguntes freqüents sobre handfasting
Té validesa legal? No. El handfasting és purament simbòlic. Si la parella vol que la unió tingui efectes legals, ha de signar l’acta de matrimoni civil a part. Tanmateix, pot integrar-se en qualsevol moment de la celebració, i és habitual que es faci després dels vots i abans de l’intercanvi d’anells, o com a punt final.
Quantes cintes s’utilitzen? No hi ha un nombre fix. Hi ha parelles que utilitzen una sola cinta significativa, i altres que opten per diverses, cadascuna amb el seu missatge. L’important és que les cintes reflecteixin la història i els desitjos de la parella.
Qui pot oficiar el handfasting? Qualsevol persona que la parella desitgi. En moltes bodes ho fa l’oficiant, però també pot fer-ho un familiar, un amic o fins i tot els propis nuvis, per a més intimitat.
Per què triar el handfasting: avantatges reals per a la parella
Triar el handfasting és triar una boda autèntica.
Aquest ritual ofereix un moment de pausa, de presència i de compromís que va més enllà del gest. Permet a la parella mirar-se de veritat, verbalitzar els seus desitjos i crear una imatge potent que quedarà gravada a la memòria (i a les fotos del gran dia). A més, dóna peu a la creativitat, fomenta la participació i elimina la pressió dels protocols rígids.
A UAUU animem els nuvis a plantejar-se: quin ritual us representa de veritat? Si la resposta és el handfasting, us podem ajudar a adaptar-lo al vostre estil, espai i expectatives.
Handfasting en espais UAUU: inspiració real
En els nostres bodes en espais rurals —masies, vinyes, castells— hem vist handfastings inoblidables. Cerimònies entre arbres, amb la llum del capvespre filtrant-se entre les fulles; parelles que improvisen una cinta amb la tela del vestit de l’àvia; convidats emocionats que lliguen llaços un a un, desitjant el millor als nuvis. El handfasting té quelcom universal.[/et_pb_text][/et_pb_column]
[/et_pb_row]
[/et_pb_section]